Jo i l'Andrea
estavem a la cua perquè els de One Direction ens firmessin el seu nou disc. Feia dues hores que erem allà dretes, amb el fred de febrer i
cent noies més cridant com boges.
Quan per fi ens va
arribar l'hora, vam pujar els esglaons, allà ens esperaven, amb un
ampli somriure i amb les mans obertes. Jo vaig ser la primera que va
parlar amb en Harry, ens miravem als ulls, i això per a mi era molt
intens. Em va agafar el disc perquè el meu cos no responia i me'l va
dedicar. A l'acabar amb ell, abans de que m'anés amb els altres
nois, es va aixecar i em va abraçar, de l'emoció les llàgrimes em
van sortir, i mentre m'anaven galtes a baix em va dir:
-No et puc donar
un petó, perquè ho tinc prohibit, però em vingut aquí per a tu.
Em va agafar la mà
i em va ficar un paper doblegat entre els dits, me la va tancar i me
va dir:
-Llegeix-la a
l'arribar a casa, sense que ningú et vegi, fes les maletes, que
aquesta nit anirem a buscar-te.
Em va guinyar
l'ull i va fer un somriure molt atractiu, em va acariciar la cara i
em va dir molt fluixet:
-I love you...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada