Es
va posar de peus sobre la barana amb un salt.
-Què
feu?! -vaig dir poruga.
-Anar
cap a casa -va dir-me en Harry amb un somriure- agafa't fort.
Vaig
abraçar-lo amb totes les meves forces i vam caure cap avall, però
al tocar el terra va ser com si pesessim pocs grams, vaig mirar cap
el costat, en Liam ja no hi era.
Quan
estava a punt de dir-li a en Harry que en Liam havia desaparegut vaig
sentir que el vent xocava contra la meva cara amb molta força i que
anavem a una velocitat de vertigen. Intentava obrir els ulls però el
fred m'ho impedia. Després de córrer en silenci durant, suposo, una
hora, ens vam aturar en mig d'un bosc, a l'entrada d'una casa
immensa.
-Ja
em arribat. -respongué en Harry fent-me baixar de la seva ampla
esquena.
-Co-Com
has pogut córrer tant? -vaig preguntar-li impressionada.
-Tenim
l'habilitat de córrer molt. -va respondre en Liam que va apareixer
de dintre la casa.- Ah!, te deixa't la maleta a la teva habitació.
-va dir mentre entrava per on havia sortit.
De
sobte, de darrere meu va apareixer en Zayn carregant amb l'espatlla
un arbre sec d'uns tres metres més o menys. Em va agafar la mà amb
tendresa, em va mirar els ulls, i em va dir:
-Estàs
gelada, entra a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada