Capitol 7 En Busca del Lavabo

Em vaig estirar al llit pensant en que feia jo allà i perquè en Harry deia que m'estimava, podia ser veritat?

Vaig posar-me el pijama que duia a la maleta i vaig agafar el meu MP5 per escoltar One Direction. Sense adonar-me'n em vaig adormir sense haver-me tret els cascs i haver-me tapat amb el llençol. Però quan em vaig llevar, vaig observar que el MP5 estava sobre l'escriptori ben plegat i que estava tapada fins les espatlles. Vaig aixecar-me d'un salt, tot estava en silenci, només els ocells dels matins piulaven les seves cançons. Vaig obrir la porta amb compte per no fer soroll i vaig treure el cap mirant cap els costats. No hi havia ningú. M'estava pixant i necessitava anar urgentment al bany, però quina de les portes era? La del davant no podia ser perque en Harry em va dir que era sa habitació, i la del meu costat? M'hi vaig apropar de puntetes i la vaig obrir sense fer soroll, tot estava fosc. Vaig entrar-hi però un soroll extrany va fer que deixés de pensar, em vaig dur un bon ensurt.

-Harry t'estimo.... -va dir una veu coneguda.

Vaig fer un bot i em vaig aproximar a aquella persona. Era en Louis parlant en somnis, estava a punt de caure del llit, tenia un braç penjant i un peu quasi igual, en Niall era al llit de sota abraçat a un ós de peluix. Tots dos estaven en boxers i amb el llençol als peus.

Vaig sortir de la habitació avergonyida. Ara era altre cop al passadís amb les cames tremoloses perque no podria retenir el líquid molt temps més. Vaig pensar en entrar a la del davant, però no ho vaig fer perque pensava que segur que era una de les habitacions dels nois. Així que vaig obtar per obrir la porta de la mateixa parte, dintre estava en Liam estirat al terra de mala manera. Segur que s'havia caigut del llit.