Capitol 9 El Balcó

Vaig pujar la mirada, els seus ulls verds em van portar a un món desconegut... Tot era meravellós, ell i jo corrent pels prats verds i plens de flors silvestres, reiem, erem feliços... En fi, era el meu món.


-Mmm... bon dia Harry. -vaig dir-li deixant enrera el meu empanament.


En Harry va deixar d'abraçar-me, cosa que a mi no em va agradar gens, em va agafar de la mà i va mirar-me fixament als ulls, la seva mirada era penetrant i era molt difícil d'aguantar, encara que jo vaig poder retenir-la. Se m'anava apropant cada cop més, notava el seu alé en el meu rostre, m'anava a besar?, estava tremolant, segurament cauria al terra, però va voltar el cap cap a la meva orella.


-Vine, que t'ensenyaré una cosa que t'agradarà. -em va dir suaument.


Va estivar de la meva mà fent que em poses al seu costat, realment era alt, em treia mig cap. Els seus rínxols eren perfectes, d'un marró brillant mai vist abans. Els seus ulls eren la seva maravella, el seu nas, no pot ser millor, i els seus llavis... bé, els seus llavis eren el desig de tota adolescent, eren d'un vermell pàlid preciós i eren... bé deixe'm-ho estar, que si no mai acabaria. 


Ara caminavem pel passadís fins arribar al balcó, al costat de les nostres habitacions. En Harry va agafar el pom amb delicades i el va girar.


-Tanca els ulls. -em va ordenar.


Instantaniament els vaig tancar i vaig notar com ell obria la porta poc a poc, notava la brisa de l'alba acariciant la meva cara i fent dansar els meus llargs cabells al seu son. En Harry es va col·locar davant meu i em va guiar cap a l'exterior. Es va posar al meu costat altre cop i em va dir:


-Ja els pots obrir.

Capitol 8 Bon Dia

Vaig sortir d'esquena de la habitació d'en Liam procurant no despertar-lo. Al tancar la porta i tornar-me a girar vaig topar amb algú i mentre queia de cul, aquella persona em va agafar pels braços i em va aixecar.


-T'he fet mal? -va preguntar-me en Zayn preocupat.
-Ah, no, no, estic bé...
-Sé que no és cosa meva però... que fas a aquestes hores llevada i entrant en la habitació d'en Liam?
-Estava buscant el lavabo. -vaig dir avergonyida baixant el cap.
-Ah! -va riure- és la següent habitació després de la d'en Liam, i hi ha un altre al costat de la d'en Harry.
-Gràcies -li vaig agraïr amb un ampli somriure.
-Bé... si després no tens ganes de dormir més, baixa i estigues amb mi. -va dir-me mentre baixava les escales, al costat del lavabo al que em dirigia jo.


Vaig entrar-hi. Era gegant com tot, d'un blanc grisos, amb una dutxa molt bonica i un mirall molt gran sobre la pica que era d'un verd pastís. El terra estava lluent com tot i hi havia una catifa en mig que donava un toc més alegre.


A l'obrir la porta per sortir al passadís uns braços fibrats em van abraçar i em van enganxar al noi dels que pertenyia.


-Bon dia Sara.

Capitol 7 En Busca del Lavabo

Em vaig estirar al llit pensant en que feia jo allà i perquè en Harry deia que m'estimava, podia ser veritat?

Vaig posar-me el pijama que duia a la maleta i vaig agafar el meu MP5 per escoltar One Direction. Sense adonar-me'n em vaig adormir sense haver-me tret els cascs i haver-me tapat amb el llençol. Però quan em vaig llevar, vaig observar que el MP5 estava sobre l'escriptori ben plegat i que estava tapada fins les espatlles. Vaig aixecar-me d'un salt, tot estava en silenci, només els ocells dels matins piulaven les seves cançons. Vaig obrir la porta amb compte per no fer soroll i vaig treure el cap mirant cap els costats. No hi havia ningú. M'estava pixant i necessitava anar urgentment al bany, però quina de les portes era? La del davant no podia ser perque en Harry em va dir que era sa habitació, i la del meu costat? M'hi vaig apropar de puntetes i la vaig obrir sense fer soroll, tot estava fosc. Vaig entrar-hi però un soroll extrany va fer que deixés de pensar, em vaig dur un bon ensurt.

-Harry t'estimo.... -va dir una veu coneguda.

Vaig fer un bot i em vaig aproximar a aquella persona. Era en Louis parlant en somnis, estava a punt de caure del llit, tenia un braç penjant i un peu quasi igual, en Niall era al llit de sota abraçat a un ós de peluix. Tots dos estaven en boxers i amb el llençol als peus.

Vaig sortir de la habitació avergonyida. Ara era altre cop al passadís amb les cames tremoloses perque no podria retenir el líquid molt temps més. Vaig pensar en entrar a la del davant, però no ho vaig fer perque pensava que segur que era una de les habitacions dels nois. Així que vaig obtar per obrir la porta de la mateixa parte, dintre estava en Liam estirat al terra de mala manera. Segur que s'havia caigut del llit.

Capitol 6 Ma Habitació

Vam pujar les escales cap al pis de dalt. Era un passadís allargat amb portes als costats, vaig comptar-hi unes vuit. Al final del passadís hi havia un balcó. Aquest espai estava il·luminat per uns llums penjats simultaniament amb les portes, eren rústics i molts bonics. La moqueta era vermella i hi havia quadres penjats a les parets.

Vam entrar a l'última porta del passadís de l'esquerra. Era la meva habitació. Era enorme i molt espaiosa. El color de les parets era d'un rosa pastís preciós i flors mig transparents que feien que l'habitació sembles més distingida. Hi havia un llit molt gran en un costat, i un escriptori a l'altre banda on als matins seria il·luminat pel Sol que entraria per la finestra del davant. Al terra hi havia una catifa rodona molt bonica, i al costat de la porta era on estava l'armari (gran com tot). Sobre el llit estava la meva maleta.

-T'agrada? -em va preguntar en Harry preocupat.

-Si, molt! M'encanta! -li vaig dir tranquilitzant-lo.

-Bé, et deixo que has de descansar.. -va dir allunyant-se.

-No, espera! Encara m'has d'explicar... -no em va deixar acabar la frase.

-T'ho explico demà, d'acord? -va dir-me amb un somriure.

-Bé... d'acord. -vaig dir-li una mica decebuda baixant la mirada cap al terra.

Se'm va apropar i em va agafar de la barbeta amb tendresa perque aixequés la mirada a ell.

-Bona nit. -em va dir donant-me un petó al front. -Si necessites alguna cosa sóc a la habitació del davant. -va somriure altre cop.

Va sortir de ma habitació tancant la porta delicadament. Em vaig quedar plantada mirant la porta per on havia sortir l'estrella del pop.

Capitol 5 La Casa

En Harry em va agafar de la mà i em va guiar per l'interior de la casa. Vam pasar pel rebedor, un espai molt gran on el sostre semblava que podia tocar les estrelles i decorat amb unes senefes de pel·lícula. També vaig poder veure l'entrada de la cuina, però em vaig voltar a l'entrar al menjador. Al sofà hi havien asseguts dos nois, en Niall i en Louis. En Louis es va aixecar d'un salt i va venir corrents cap a mi, em va abraçar molt emocionat i em va dir:

-Hola Sara! -es va allunyar una mica, va somriure.- olores molt bé.

-Ah...gràcies? -vaig respondre dubtosa.

-No li fagis cas, és un cas perdut. -va dir-me de cop i volte en Niall assegut al sofà i ficant-se la pizza a la boca.

-Tu calla! Que no sóc jo el que sempre està menjant! -va respondre en Louis ofés.

-Tens gana? -em va preguntar en Harry fent-me girar la vista cap a ell.

-Eh?, ah!, no gràcies. -vaig respondre avergonyida.

Vaig fer un cop d'ull al menjador. Era una gran sala amb dos sofàs posats paral·lelament l'un de l'altre, amb una xemeneia rústica. Hi havia un marc gegant amb una fotografia de tots cinc (sortien molt bé). També hi havia una tauleta pel te i uns finestrals enormes per on podies sortir a l'exterior. El terra tenai una moqueta molt distingida amb els colors de la tardor. I en un racó hi havia un test que li donava la vida a una espectacular planta de coloraïnes.

Vaig mirar el gran rellotge que estava col·locat sobre la xemeneia, eren dos quarts d'una.

-Vols dormir, oi? -va preguntar-me en Zayn.

-Bé...si..una mica... -vaig respondre amb vergonya.

-Doncs digue'ns-ho! -va queixar-se en Harry.- Anem.

-Em demano la llitera de dalt! -va cridar en Niall amb rapidesa i amb la boca plena.

-Ei!, no!, avui em tocava a mi! -va dir molest en Louis corrents cap a les escales cargolades que hi havia a l'altre banda del menjador.- el primer que arribi se la queda!

En Niall va córrer darrere seu trepitjant-li els talons.

-Vine a mi Sara. -va dir-me en Harry agafant-me la mà.

Capitol 4 Al Bosc

Es va posar de peus sobre la barana amb un salt.

-Què feu?! -vaig dir poruga.

-Anar cap a casa -va dir-me en Harry amb un somriure- agafa't fort.

Vaig abraçar-lo amb totes les meves forces i vam caure cap avall, però al tocar el terra va ser com si pesessim pocs grams, vaig mirar cap el costat, en Liam ja no hi era.

Quan estava a punt de dir-li a en Harry que en Liam havia desaparegut vaig sentir que el vent xocava contra la meva cara amb molta força i que anavem a una velocitat de vertigen. Intentava obrir els ulls però el fred m'ho impedia. Després de córrer en silenci durant, suposo, una hora, ens vam aturar en mig d'un bosc, a l'entrada d'una casa immensa.

-Ja em arribat. -respongué en Harry fent-me baixar de la seva ampla esquena.

-Co-Com has pogut córrer tant? -vaig preguntar-li impressionada.

-Tenim l'habilitat de córrer molt. -va respondre en Liam que va apareixer de dintre la casa.- Ah!, te deixa't la maleta a la teva habitació. -va dir mentre entrava per on havia sortit.

De sobte, de darrere meu va apareixer en Zayn carregant amb l'espatlla un arbre sec d'uns tres metres més o menys. Em va agafar la mà amb tendresa, em va mirar els ulls, i em va dir:

-Estàs gelada, entra a casa.

Capitol 3 Les Dotze Menys Quart

Vaig doblegar el paper i mentre ho feia m'anaven suant les mans. Caminà cap a la meva habitació, vaig veure que el rellotge marcava les dotze menys quart! Vaig agafar la motxilla d'esport i vaig ficar-hi tota la roba que vaig enxampar, el respall de dents i una mica de diners. Vaig vestir-me ràpidament, i al posar-me les sabates, van picar a la porta del balcó de mon germà. Posar-me la jaqueta i deixar una nota a l'Andrea dient-li que poses alguna excusa als meus pares i que ja la trucaria.

Vaig obrir la porta i en Harry em va abraçar.

-Hola -em va dir amb un ampli somriure- Ara t'ho explicarem tot.

Es va posar d'esquena i es va ajupir.

-Puja.

-Què? -li vaig dir dubtosa.

-Puja, va, que et porto a casa meva.

Vaig puhar a cavallet i el vaig abraçar pel coll, em va agafar per les cames i es va aixecar sense cap dificultat.

-Que poc peses! -em va dir sorprès.

-Que va! Si peso com una vaca! -vaig dir-li posant-me vermella.

-No diguis ximpleries! -va dir de cop en Liam que de cop i volta era al nostre costat.

Va agafar les meves pertinences i va dir:

-Anem?

Capitol 2 La Carta

Tornavem cap a casa, l'Andrea, la meva mare i jo, tot esta en silenci, per la radio del cotxe s'escoltava la cançó més famosa de One Direction "What Makes You Beautiful". Ma mare i l'Andrea parlaven de la trobada amb One Direction, parlaven amb mi, però no era conscient del que deia, el meu cap pensava en la nota que ara duia als pantalons , d'en Harry. Em preguntava que hi d'hauria posar.

A l'arribar-hi, com que l'Andrea es quedava a dormir a casa meva, vaig tenir que esperar a que es dormís.

Vaig anar al bany ràpidament però sense fer soroll, vaig tancar la porta amb pany, vaig seure sobre el vàter i vaig desdoblegar el paperet. Hi posava:

Estimada Sara,

Enrecordat que aquesta nit et vindrem a buscar. Picarem a la porta del balcó de la habitació del teu germà a les dotze en punt. Tinc molts més anys del que et penses i ho sé tot de tu, però no t'espantis! T'estimo des de que vas néixer i tinc una habitació per a tu a la nostra casa per si no vols dormir amb mi. No sopis que t'hem preparat un banquet (ha sigut idea d'en Niall) t'he d'explicar un mnt de coses, però esperaré a aquesta nit.

Del teu enamorat, Harry Styles

Capitol 1 De Veritat?

Jo i l'Andrea estavem a la cua perquè els de One Direction ens firmessin el seu nou disc. Feia dues hores que erem allà dretes, amb el fred de febrer i cent noies més cridant com boges.

Quan per fi ens va arribar l'hora, vam pujar els esglaons, allà ens esperaven, amb un ampli somriure i amb les mans obertes. Jo vaig ser la primera que va parlar amb en Harry, ens miravem als ulls, i això per a mi era molt intens. Em va agafar el disc perquè el meu cos no responia i me'l va dedicar. A l'acabar amb ell, abans de que m'anés amb els altres nois, es va aixecar i em va abraçar, de l'emoció les llàgrimes em van sortir, i mentre m'anaven galtes a baix em va dir:

-No et puc donar un petó, perquè ho tinc prohibit, però em vingut aquí per a tu.

Em va agafar la mà i em va ficar un paper doblegat entre els dits, me la va tancar i me va dir:

-Llegeix-la a l'arribar a casa, sense que ningú et vegi, fes les maletes, que aquesta nit anirem a buscar-te.

Em va guinyar l'ull i va fer un somriure molt atractiu, em va acariciar la cara i em va dir molt fluixet:

-I love you...