En
Harry em va agafar de la mà i em va guiar per l'interior de la casa.
Vam pasar pel rebedor, un espai molt gran on el sostre semblava que
podia tocar les estrelles i decorat amb unes senefes de pel·lícula.
També vaig poder veure l'entrada de la cuina, però em vaig voltar
a l'entrar al menjador. Al sofà hi havien asseguts dos nois, en
Niall i en Louis. En Louis es va aixecar d'un salt i va venir
corrents cap a mi, em va abraçar molt emocionat i em va dir:
-Hola
Sara! -es va allunyar una mica, va somriure.- olores molt bé.
-Ah...gràcies?
-vaig respondre dubtosa.
-No
li fagis cas, és un cas perdut. -va dir-me de cop i volte en Niall
assegut al sofà i ficant-se la pizza a la boca.
-Tu
calla! Que no sóc jo el que sempre està menjant! -va respondre en
Louis ofés.
-Tens
gana? -em va preguntar en Harry fent-me girar la vista cap a ell.
-Eh?,
ah!, no gràcies. -vaig respondre avergonyida.
Vaig
fer un cop d'ull al menjador. Era una gran sala amb dos sofàs posats
paral·lelament l'un de l'altre, amb una xemeneia rústica. Hi havia
un marc gegant amb una fotografia de tots cinc (sortien molt bé).
També hi havia una tauleta pel te i uns finestrals enormes per on
podies sortir a l'exterior. El terra tenai una moqueta molt
distingida amb els colors de la tardor. I en un racó hi havia un
test que li donava la vida a una espectacular planta de coloraïnes.
Vaig
mirar el gran rellotge que estava col·locat sobre la xemeneia, eren
dos quarts d'una.
-Vols
dormir, oi? -va preguntar-me en Zayn.
-Bé...si..una
mica... -vaig respondre amb vergonya.
-Doncs
digue'ns-ho! -va queixar-se en Harry.- Anem.
-Em
demano la llitera de dalt! -va cridar en Niall amb rapidesa i amb la
boca plena.
-Ei!,
no!, avui em tocava a mi! -va dir molest en Louis corrents cap a les
escales cargolades que hi havia a l'altre banda del menjador.- el
primer que arribi se la queda!
En
Niall va córrer darrere seu trepitjant-li els talons.
-Vine
a mi Sara. -va dir-me en Harry agafant-me la mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada